Índex de Barthel

Avaluació de la Capacitat Funcional en AVDs

1. Alimentació *

Incapaç (0) Necessita ajuda per tallar, untar, etc. (5) Independent (10)

2. Bany *

Dependent (0) Independent (5)

3. Higiene Personal (cara, cabell, dents, barba) *

Necessita ajuda (0) Independent (5)

4. Vestimenta *

Dependent (0) Necessita ajuda, però fa la meitat en temps raonable (5) Independent (10)

5. Continència Intestinal *

Incontinent (o necessita enemes) (0) Episodi ocasional (5) Continent (10)

6. Continència Urinària *

Incontinent o sonda vesical (0) Episodi ocasional (màxim 1×/24h) (5) Continent (per més de 7 dies) (10)

7. Ús del Vàter *

Dependent (0) Necessita ajuda, però pot fer alguna cosa sol (5) Independent (10)

8. Transferència Cadira-Llit *

Incapaç, sense equilibri per seure (0) Ajuda important (1–2 persones), aconsegueix seure (5) Ajuda mínima (verbal o física) (10) Independent (15)

9. Deambulació (en superfícies planes) *

Immòbil (0) Independent en cadira de rodes (inclòs girs) (5) Camina amb ajuda d'1 persona (verbal o física) (10) Independent (pot usar qualsevol auxiliar, ex: bastó) (15)

10. Escales *

Incapaç (0) Necessita ajuda (verbal, física o auxiliar) (5) Independent (10)

Interpretació

L'Índex de Barthel és una de les escales més utilitzades al món per a avaluar la capacitat funcional i la independència en les activitats de la vida diària (AVDs). Desenvolupat per Mahoney i Barthel el 1965, s'aplica àmpliament en entorns hospitalaris, rehabilitació i cures de llarga durada, i és utilitzat per metges, infermers, fisioterapeutes i terapeutes ocupacionals per a monitorar l'evolució funcional dels pacients.

Puntuació	Grau de Dependència	Interpretació Clínica
0–20	Dependència total	Necessita assistència en totes les AVDs
21–60	Dependència greu	Necessita assistència important en la majoria de les AVDs
61–90	Dependència moderada	Necessita assistència en algunes AVDs
91–99	Dependència lleu	Necessita assistència mínima
100	Independent	Totalment independent (no implica que no usi dispositius)

Aplicacions Clíniques

L'Índex de Barthel s'utilitza àmpliament per a: monitorar l'evolució funcional durant la rehabilitació, establir objectius terapèutics individualitzats, avaluar l'eficàcia de les intervencions terapèutiques, assistir en la planificació de l'alta hospitalària, determinar les necessitats de cures i assistència, predir el pronòstic funcional i documentar la capacitat funcional per a la comunicació multiprofessional.

Important: L'Índex de Barthel avalua el que el pacient FA (rendiment real), no el que és CAPAÇ de fer (capacitat teòrica). La puntuació ha de reflectir l'assistència realment necessària, no la que es proporciona. Els pacients que es neguen a realitzar una activitat s'han de puntuar com si requerissin assistència total. L'avaluació ha de basar-se en l'observació directa sempre que sigui possible. Es considera independent l'ús de dispositius auxiliars (bastó, caminador, ortesi), sempre que el pacient els usi sense supervisió ni assistència física.

Nota: És una eina de suport clínic amb finalitat educativa i no substitueix el judici clínic del professional sanitari.

Referències

1. Mahoney FI, Barthel DW. "Functional evaluation: The Barthel Index." Md State Med J. 1965;14:61–65. PubMed ↗
2. Quinn TJ, Langhorne P, Stott DJ. "Barthel index for stroke trials: development, properties, and application." Stroke. 2011;42(4):1146–1151. PubMed ↗

Calculamedica