Les nostres calculadores són eines educatives i no substitueixen diagnòstics ni tractaments mèdics. Consulteu sempre un professional de la salut.

Calculamedica

Eines gratuïtes per a professionals de la salut de tot el món

Interpretació de la Gasometria Arterial

Anàlisi de Trastorns Àcid-Base

Valor normal: 7,35–7,45

Valor normal: 35–45 mmHg

Valor normal: 22–26 mEq/L

Valor normal: 80–100 mmHg (aire ambient)

Valors de Referència

Paràmetre Valor Normal Unitat
pH 7,35–7,45
PaCO₂ 35–45 mmHg
HCO₃⁻ 22–26 mEq/L
PaO₂ 80–100 mmHg
SaO₂ > 95 %
Base Excess −2 a +2 mEq/L

Trastorns Àcid-Base

Acidosi Respiratòria:

pH ↓, PaCO₂ ↑ (hipoventilació, MPOC, depressió respiratòria)

Alcalosi Respiratòria:

pH ↑, PaCO₂ ↓ (hiperventilació, ansietat, dolor, hipoxèmia)

Acidosi Metabòlica:

pH ↓, HCO₃⁻ ↓ (cetoacidosi, insuficiència renal, diarrea, acidosi làctica)

Alcalosi Metabòlica:

pH ↑, HCO₃⁻ ↑ (vòmits, ús de diürètics, hipovolèmia)

Regles de Compensació

Acidosi Respiratòria Aguda: HCO₃⁻ augmenta 1 mEq/L per cada 10 mmHg d'augment en la PaCO₂

Acidosi Respiratòria Crònica: HCO₃⁻ augmenta 3,5 mEq/L per cada 10 mmHg d'augment en la PaCO₂

Alcalosi Respiratòria Aguda: HCO₃⁻ disminueix 2 mEq/L per cada 10 mmHg de caiguda en la PaCO₂

Alcalosi Respiratòria Crònica: HCO₃⁻ disminueix 4–5 mEq/L per cada 10 mmHg de caiguda en la PaCO₂ (el càlcul utilitza 4 mEq/L com a referència)

Acidosi Metabòlica (Fórmula de Winter): PaCO₂ esperada = 1,5 × HCO₃⁻ + 8 (±2)

Alcalosi Metabòlica: PaCO₂ augmenta 0,7 mmHg per cada 1 mEq/L d'augment en el HCO₃⁻

Nota: La compensació mai restaura completament el pH — només l'aproxima a la normalitat. La distinció agut/crònic en els trastorns respiratoris requereix context clínic més enllà dels valors de laboratori.

Classificació de la Hipoxèmia

Lleu: PaO₂ 60–79 mmHg
Moderada: PaO₂ 40–59 mmHg
Greu: PaO₂ < 40 mmHg

Nota: Els valors de PaO₂ s'han d'ajustar per a l'edat i l'altitud.

IMPORTANT

Aquesta calculadora és una eina auxiliar i no substitueix el judici clínic. La interpretació ha de correlacionar-se sempre amb la història clínica completa, l'exploració física detallada, els electròlits sèrics i altres estudis complementaris. Els trastorns mixtos són freqüents i requereixen una anàlisi acurada.

Referències

  • 1. Adrogué HJ, Madias NE. "Management of life-threatening acid-base disorders. First of two parts." N Engl J Med. 1998;338(1):26–34. PubMed ↗
  • 2. Berend K, de Vries AP, Gans RO. "Physiological approach to assessment of acid-base disturbances." N Engl J Med. 2014;371(15):1434–1445. PubMed ↗
  • 3. Albert MS, Dell RB, Winters RW. "Quantitative displacement of acid-base equilibrium in metabolic acidosis." Ann Intern Med. 1967;66(2):312–322. PubMed ↗
Tornar al Menú Principal